viernes, 24 de octubre de 2014

#BloguersBenifallet 11-10-14



Benifallet, el poble del Joan Salvador, el marit de l'Olga, l'amfitriona de la Trobada Blocaire Benifallet, l'onze d'octubre...

Punt de trobada: BAR LA PARADA, conegut com a CAL PANXO, on després d'una presentació assistents vam fer un esmorzar dolç: borratxos i braç de gitano...

L'Olga va convidar a l'Humbert, representant de LA MASROJANA que mentre explicava a què es dediquen i quins productes elaboren ...ens van obsequiar amb un lot dels seus productes. Moltes gràcies 


Cap al forn de Ca la Campana, el forn del poble, que ara està ubicat a l'entrada del poble, més turístic i accessible. Aquest carrer és curiósja que totes les cases al costat de la porta d'entrada (i normalment sota un fanalet) tenen una ressenya que explica a què es dediquen les persones que viuen en cada casa. El Joan Salvador ens va explicar que va ser per les festes, feien concursos i engalanaven els carrers...un any un veí del carrer que era poeta va fer això, i aquell any van guanyar!!!




Vam veure l'obrador, i la Carme ens va explicar que feien pastissets i estrelles, com a dolços típics, a part de pa i els braços de gitano (que també són diferents!). De pastissets en poden arribar a fer 4000 en un dia, i els fan a mà!!! M'hauria agradat veure com ho fan... quina traça!!! 

I com no, els vam tastar... a mi m'encanten! Sempre m'han agradat els pastissets, a casa quan tenim carabasses (les de fer cabell d'àngel) en fem...mmm Una capsa cap a casa i van durar dos dies i mig!



 Passeig pel poble! A baixar tot el dolç que hem menjat!!!! Aquí l'amfitriona va poder descansar per cedir-li el testimoni al Joan Salvador, lo marit, que a part d'haver nascut al poble, se'l coneix a la perfecció... Com canvia un lloc quan te l'expliquen amb estima!!! Joan Salvador va ser un excel·lent guia turístic!!!



Com que érem a les terres de L'Ebre, una volta amb Llagut! L'Olga ens va aconsellar que portéssim una jaqueta pel trajecte, que jo vaig necessitar, d'altres no!!!! 

Quina pau...des de Benifallet fins a veure el Castell de Miravet... una meravella! El dia era perfecte per navegar...que consti que les coves queden pendents!!!



Baixar del llagut i a menjar...al RESTAURANT PEPO...



(copy-paste del menú)

ENTRANTS PER ANAR PICANT

Tàrtar de tonyina de Balfegó de l’ametlla de Mar

La nostra coca d’escalivada amb botifarra negra de Benifallet i anxoves

Sopa de congre i gambes

Cruixent de carxofes del Delta amb ous estrellats i foie fresc

Cloïsses de l’Ampolla

Bunyols de bacallà

Timbal de pop, patata i allioli

Plat principal

Tires d’entrecot a la brasa del Pepo amb pegaloses

LES POSTRES

Espuma de crema catalana amb gelat de vainilla
I
Rosquilles casolanes acompanyades d'una copa de cava

Pa, aigües minerals, cafès I xupitos

CELLER

Vi blanc Almodí DO Terra Alta (Vilalba dels Arcs)
Vi negre Vallmajor DO Terra Alta (Batea)






Dels entrants: el cruixent de carxofes amb foie i ous estrellats i el tàrtar de tonyina de Balfegó excel·lents!! Sense paraules 

I, jo no sóc de carn, carn més aviat poca, però l'entrecot a la brasa estava exquisit! I les pegaloses tampoc m'agraden (jo els hi dic llenegues, o mucoses) però com que eren a la brasa les vaig tastar i bones! 


Només cal felicitar al xef, Josep Vallespí!!!...ole tu!!!

I la foto: -Said cheeseeee:


 Com sempre: la gent, el millor de tot!!!


I per acabar, la Glòria del blog Gloriacookies ens va fer un detallet dolç (boníssim !!!) i l'Olga, l'amfitriona...un altre, aishhhhh Olga!!!

Ja tenim una mica de Benifallet al nostre cor ( i als meus "mitxelins"!!!)

viernes, 26 de septiembre de 2014

Tàrtar de tomàquet!!!!

A casa tenim tomàquets, hi ha èpoques que no cal que en compri. A part d'estalviar-me diners, he de dir, que són tomàquets amb gust de tomàquet. Potser no seran els més macos del mercat...però us asseguro que tant m'hi fot!

I els que en teniu, ja sabeu què passa, que quant hi ha tomàquets...n'hi ha...potser masses i tot!

Un cop feta la salsa de tomàquet per guardar, els gaspatxos i salmorrejos, les amanides de tomàquet...cal provar altres coses...

Del llibre del Joan Roca vaig agafar la recepta d'aquest tàrtar... si a mi em va quedar bo, no sé com li deu quedar a ell, però ja m'agradaria tastar-lo.

Necessitem:

Tomàquets madurs

20 gr d'escalunyes

10 gr de tàperes

10 gr de cogombrets (jo no en vaig posar)

Oli

Sal i pebre


Primer de tot: escaldem els tomàquets amb un tall a la pell i, un cop escaldats, els posem dins d'un bol amb aigua i gel. Els pelem, els obrim, traiem les llavors i els tallem perquè quedin trossos d'igual mida.

El Sr. Roca els posa a la màquina deshidratadora... ERROR... jo no tinc una deshidratadora a casa, i crec que no sóc l'única!!! L'alternativa la dona, tot i que no diu el temps... (ja ho sé per un altre cop que ho faci) 

Posem els tomàquets al forn a 70º, amb el ventilador engegat i la porta un xic oberta. Jo potser els vaig tindre 45 min, però encara els hi faltava, el proper cop...més temps!


Per l'emulsió de mostassa, necessitem:

1 rovell d'ou

45 gr d'oli d'oliva verge extra

gr de mostassa en gra

En un bol posem el rovell i el batem, afegim l'oli a raig fi i amb les varetes elèctriques ho muntem, al final afegim la mostassa i remenem bé.

Ja podem fer el tàrtar: 

Tenim les escalunyes i les tàperes tallades ben petites i el tomàquet, ho posem tot en un altre bol, afegim l'emulsió de mostassa, l'oli, sal i pebre. Remenem i reservem a la nevera. Com en el meu cas em va mancar temps per deshidratar el tomàquet, ho vaig deixar a la nevera dins d'un colador amb un bol a sota. 

En el moment de servir, un motlle perquè agafi forma, sal Maldon i una mica de pebre per damunt.

Deliciós



sábado, 13 de septiembre de 2014

Bloody Mary de cirerols...


Ja torno a estar per aquí!!!

Avui començo vacances, no per això tindré més temps, però si podré dedicar-me una miqueta a posar-me al dia!!! A veure si és veritat!

A principis de juny el meu fill Pol em va regalar un llibre que m'ha acompanyat tot l'estiu en les meves lectures...Gràcies Albert per pensar que m'agradaria, la veritat és que m'ha encantat!!! No és un llibre de receptes, però alguna n'hi ha... i per un moment vaig pensar a fer com la pel·lícula Julie and Julia, la Julia Child seria en Joan Roca i la Julie, seria jo!!! Divertit no... un pensament ...no crec que ho porti a fi, però  que en faré alguna!!!

Vaig deixar-ho amb un solid de Seagram-s i hi torno amb un Bloody Mary!...També la versió solida!!!

Bloody Mary de Cirerols

Necessitem (copy paste de la recepta! Versionada és clar!!!)

20 Cirerols

50 ml de vodka

50 gr. de T+T (gran descobriment, aigua i sucre a parts iguals)

Sal d'api

Tabasco

Fulles tendres d'api

sal i pebre

Jo hi he afegit salsa Worcestershire


Primer de tot necessitem un pot que pugui tancar al buit (gràcies mare per la teva aportació!!! Per cert, ja tenen un racó al meu calaix dels tàpers!!!)
Farem la barreja del T+T, posarem 50 gr. d'aigua i 50 de sucre en un cassó i els bullirem 5 minuts.


En un bol posarem el vodka, una mica de sal d'api, pebre, tabasco, salsa worcestershire, i el T +T. Ho deixem reposar 20 minuts. A la recepta ni hi havia les proporcions, aquí depèn del vostre gust i dels bloody mary que has fet!!! jejeje Com sabeu la recepta del bloody maryés el mateix però amb suc de tomàquet (i llimona), tastar la barreja d'ingredients va ser dura...però encertada!!! (un altre cop hi posaré una mica de suc de llimona!)

Escaldarem els cirerols amb un tall a la pell, i refredarem amb aigua amb gel, i els pelem.

Posarem la barreja i els cirerols al pot de tancar al buit. Farem el buit 3 cops, obrint el pot cada vegada. 

Els preparem per a servir amb una fulla d'api i una mica de pebre per sobre.

Boníssims






Del llibre "CUINA AMB JOAN ROCA Tècniques bàsiques per cuinar a casa" Ed.Planeta

jueves, 19 de junio de 2014

Sòlid de Seagram's...

Primer vaig dir...faré un post al mes!!! Alhora de la veritat... un post quan pugui!!!

De fet no he deixat de cuinar, i els posts s'acumulen... mentida, queda la foto (quan la faig!)... i algun dia ja faré el post...

La recepta d'aquest postre me la va donar la Noèlia, una companya de feina...em va dir que quedava molt bé, i allà la tenia... pensant que havia de fer-la... al final l'he fet i realment queda rebona!!!

De gintònic, he deixat de fer-ne...no recordo quan va ser el darrer...i si volgués en podria fer doncs, de ginebra i de tònica a casa, normalment n'hi ha! Però no presta...com canvien les coses...jejeje

Ara, aquest postre el repetiré...

De la foto, una història!!! La Judit va fer-ne una fantàstica, però al final he fet servir la meva, perdona Judit!!! (mil muaks)

I per la recepta...

En un cassó posem 150ml d'aigua i 150 gr de sucre, deixem que bulli durant cinc minuts. Ratllarem la pela d'una llimona i la deixarem reposar amb l'aigua i el sucre durant 15 minuts.

Agafarem una gerra graduada (El pot del Turmix, és fantàstic!) Hi posem 125 ml de ginebra, jo vaig fer servir la preferida de l'Albert...Seagram's i de molta més gent (!!!), 200ml de tònica (vaig comprar  la Nòrdic), afagirem també l'aigua amb sucre. I el suc de la llimona que hem ratllat.

En un bol en aigua hi tindrem les fulles de gelatina (jo, seguint les instruccions de l'envàs en vaig calcular 6, però en vaig posar 7!!!). Escalfem 30 ml d'aigua i quan està calenta desfem la gelatina. I cap a dins del got del turmix.

Posem als motlles, de silicona que diuen que es desmotllen millor. El dia que ho faci per menjar a casa, ho faré directament en copes de còctel.

Ho servim amb les ratlladures de llimona i llima, i un tallet de llima...

Genial! hips!


domingo, 4 de mayo de 2014

Gelat de te verd...

Voleu dir que és normal la calor que fa????

S'inicia la temporada de gelats, tot i que jo no en menjo masses, enguany he començat ben d'hora. Al Març, a Girona, ens vam posar tebis amb els gelats del Jordi Roca al Rocambolesc!!! 
Un dia, passejant amb el Pol un mini per ell, que em vaig acabar menjant jo, i ara...aquest!!!



I, la veritat, mai n'havia fet, però com tot, només cal posar-s'hi!

De la recepta de la Thermomix, vaig fer la primera base amb la meitat de les quantitats, doncs no les tenia totes:

150 ml de llet

100 ml de llet ideal

2 rovells

75 gr de sucre

2 cullerades de sucre vainillada

pols de sal

Es poden fer de mil sabors, el meu triat va ser el te verd...per què m'encanta. Afegim dues cullerades maques de te verd.

Ho posem tot dins el got de la TH i programem 5 minuts a temperatura 85° velocitat 4. Vaja, és com fer unes natilles sense l'aparell.
Deixem refredar la crema, i en fred jo la vaig posar dins d'una bossa de congelar. Fem un lloc al congelador, i esperar a què es congeli.
Passades unes hores ja està llest. Aquí del que deia que s'havia de fer al què jo vaig fer, varia una mica: amb les mans vaig manipular la bossa des de fora i amb una cullera de servir gelats vaig fer les mitges boles...

Boníssim!!!!

Feliç dia de la mare a totes les mares del món!

lunes, 28 de abril de 2014

Conill a les herbes del Mas la Torre...



Feia molt temps que no tenia vacances per Setmana Santa, la veritat és que no van anar del tot bé, doncs jo vaig començar amb una grip d'estómac, i el Pol va acabar amb una escarlatina, que va acabar sent una bronquitis (encara sort!!!)

Però tot i així els plans estaven fets! Marxàvem dijous cap al Mas la Torre, una masia aïllada de turisme rural...prop de casa...a Mont-Ral!!! El que dèiem, no cal anar massa lluny per poder gaudir del que tenim tan a la vora!

Dijous, després d'esmorzar, carregar el cotxe i cap allà! A les 12 ja hi érem...d'ençà que vam agafar l'encreuament cap a Mas de la Torre, 4 km de camí, envoltat de farigola i romaní... una florida espectacular... 

Va ser amb aquesta farigola i romaní que abans de baixar vam fer un kit-kat per a recollir-la que dissabte vaig fer aquest conill...

Començaré pel conill, ja que, haver de marxar va ser com una espineta clavada del que no ens vam menjar!

Necessitem un conill d'ulls negres

Un parell de cebes de Figueres

Xocolata 72%

Camagrocs i Trompetes de la mort, en el meu cas secs, i l'aigua d'hidratar-los

Farigola i romaní, acabada de collir...jejeje


Posem oli dins l'olla exprés, després d'haver tallat el conill i posar-li sal i pebre, el sofregim, i retirem. Mentre posarem aigua als bolets, he de dir que aquests bolets són un regal del meu germà petit, el boletaire de la família, de les seves collides!!! Una sort!


Tallarem un parell de cebes grans, i un parell de grans d'all. Afegim en el mateix oli la ceba i els alls, a foc lent. Quan comença a quedar transparent la ceba, afegim el conill, els bolets hidratats, la seva aigua i un grapat de xocolata negre (aquesta és en gra, i en vaig ser generosa!), una mica de farigola, i una mica de romaní pel damunt i tanquem l'olla... foc lent i esperem uns 20 minuts...

Passat el temps, obrim l'olla i si ha quedat molta aigua podem: tapar-la de nou o deixar-la coure oberta uns cinc/deu minuts més. 

Us recomano que l'acompanyeu amb un bon pa, perquè s'ho mereix! Sentir aquella flaire de farigola i romaní, sabent que s'havien acabat les vacances, tenint el pronòstic del Pol (després de passar per urgències), va ser com continuar estant allà....


Record de la Rosa i el Fernando!!!



Fa cosa d'un parell de mesos miràvem què fer per Setmana Santa, buscàvem quelcom, i en principi érem bastant reticents a les aglomeracions... un lloc tranquil, per poder passejar, gaudir de la natura, menjar, dormir, llegir, prendre el sol... descansar, jejeje millor dit..."descansar"... recerca al Google... i Mas la Torre... no va ser la primera, però si la triada... una trucada, quatre preguntes bàsiques (el que fa anar amb un petit!!!) i reservat! De vacances a 20 km de casa!!!

Amb una mitja hora ens plantàvem allà! La Rosa i un parell de mastins, ens van rebre... la primera impressió va ser bona... i la veritat és que no m'equivocava.... una dolçor de dona! Després vam conèixer al Fernando, el seu home, un paio entranyable! Una Sra. D'Alcover i un Sr. de Salamanca, una parella encantadora. Han recorregut camí per arribar fins aquí, i la veritat és que es desviuen pels seus clients

Dijous i divendres vam estar sols, en una habitació enorme... ideal pels 3! Caminar... gaudir de la natura, una caminada una mica més llarga (12km), i menjar... menjar molt bé!

Quan a casa cuines, tens una manera de veure les coses diferents... una cuina gran, oberta, que no em va deixar que l'ajudés en cap moment...i la pregunta... que voleu menjar? Ens vam posar les botes. Haurem de tornar per repetir les fotos del menjar, i per què l'Albert pugui tastar el cabrit fet al forn de llenya. Però quin forn!!! No tinc perdó, doncs, no li vaig fer cap foto...i els esmorzars... primer omplir la panxa i després acabar amb un dolç... pastissos fets a casa... mmmm. La veritat molt bé!

Unes quantes fotos...


Les vistes, espectaculars....







Animalons, les gallines... i el gall. Aquells ous sense número!!!

A uns 2Km, Cabrera, un refugi de muntanya...i més animalons!

Les vistes...quina pau!!!!

El Pol molt valent amb els gossos!!! Després mama!!!

Què us sembla? és un coc!!!...sense comentaris!!

I, tot de l'hort!!!!

Divendres Sant...bacallà!

No va faltar de res!!! Per cert ens vam veure un Ribera del Duero embotellat per ells... genial!



Vacances, no cal anar massa lluny, ni estar-hi molts dies....¡ pots desconnectar amb ben poc! Al Mas la Torre una torre de guaita del segle XII que als anys 90 va ser reformada per ser el què és ara... i una parella que ho donen tots pels seus visitants...




Rosa i Fernando, moltes gràcies!!! Tornarem!!! I el Pol espero que ja camini!!!!