Arròs amb cuetes de rap...

Sempre ve de gust un arròs, però quan estàs a dieta...l'arròs queda una mica aparcat! Ara que ja hem assolit el primer objectiu, podem permetre'ns el plaer d'un bon plat d'arròs.

Al mercat darrerament sempre hi han cuetes de rap, fan un goig...i ja te les imagines....fregidetes, amb caldereta ..o amb arròs!

Aprofitant ara, que encara hem trobat carxofes (estic per congelar-les sofregides i fer un arròs amb ceps quan sigui l'època!!!) pèsols,... i les cuetes de rap...un arròs genial!!

Necessitem un bon sofregit i un bon brou de peix.

Farem un brou suau de peix, doncs el rap ja deix molt gust a l'arròs, un tomàquet petit, una espina de rap (dels grans!!!)  i un cap de lluç,  mitja ceba, i carn de nyora; afegim aigua i quan bull, esperem vint minuts. Ho triturem tot i ho passem pel xinès. Reservem.

Tallem les carxofes a quarts i les sofregim i reservem.

Sofregim les cuetes de rap i reservem.

Per fer el sofregit: una ceba tendra tallada petita, quan està rossa afegim un  tomàquet ratllat, un pèl de sal i de sucre. Al cap d'uns minuts un rajolí de vi blanc per a cuinar (d'aquests d'euro i poc!!!). Ja haurem desgranat els pèsols i els afegim.  Quan els pèsols estan tous..el sofregit ja està fet.

És el moment d'afegir l'arròs, quasi una tassa per persona, mentre escalfem el brou, deixem l'arròs que es vagi fent amb el sofregit, afegirem el brou, quasi dues tasses per tassa d'arròs. Ho posem a foc fort deu minuts, moment que aprofitarem per posar les cues de rap i les carxofes, i baixarem al foc, ho deixarem uns set minuts més. 

I llest per a menjar!!!  

Si l'acompanyem amb un vinet blanc fresquet...

Bacallà amb espàrrecs de bosc!

Al congelador de casa sempre hi ha bacallà, és un ingredient que m'encanta i que en qualsevol moment et pot salvar un àpat!!! En aquest cas, va servir com a plat principal i per acompanyar uns espàrrecs que havíem trobat al bosc. La nostra intenció no era pas anar a buscar espàrrecs, però sempre són benvinguts, i com que la quantitat recollida no era massa...amb bacallà!

Necessitem

2 Cebes tendres
3 Alls tendres
2 talls de bacallà dessalat
Uns quants espàrrecs de bosc

Tallem les cebes i els alls tendres, els posem en una cassola amb força oli d'oliva, a foc baix deixem que es facin les cebes i alls tendres, quan comencin a agafar color hi afegim els espàrrecs, tallats a trossets i el bacallà ja descongelat. Amb la cassola tapada deixem que es cogui tot junt, i com que deix anar força aigua, pugem el foc.

(si ho creieu, li poseu sal...crec, que el bacallà, ja li dona el punt de sal i contrasta amb la dolçor de la ceba!!!)

El bacallà queda boníssim, entre els allets tendres i els espàrrecs...mmmm

Coc amb farina de garrofa!!!

Un quart de set del matí, hem acabat la son...una miqueta de llet...no en vol...li dono la maneta, vol el braç...es posa les mans a la boca li canvio pel xumet...ja són les set...massa d'hora per llevar-nos...seguim jugant...a quarts de vuit me'l poso al llit...i llavors, el lladre, s'adorm...i jo desperta cap a esmorzar i a feinejar per casa...

Com canvien els hàbits i com canvien les prioritats!!! 

L'altre dia (ui potser fa més d'un mes!!!) parlava amb la Teresa que ella havia fet un pastís amb la farina de garrofa que ens havia regalat la Nani el dia del sopar dels blocaires del Sud!!! I vaig pensar, on la tinc!!! Va ser arribar a casa, localitzar-la, i posar-me a fer un coc. No em volia complicar la vida, doncs mai saps quan tindràs una urgència, total que vaig decidir-me per fer la recepta del iogurt.

Necessitem per les mides un iogurt (jo he fet servir un iogurt de vidre)

Omplim una mida amb llet d'avena (seria l'equivalent al iogurt)

3 mides de sucre

3 mides de farina de garrofa torrada de Montroig del Camp

1 mida d'oli

1 sobre de llevat químic 

i 3 ous

Ratlladura de taronja (la llimona que tenia...no estava per ratllar!)

Engeguem el forn a 200º.

Primer posem els ous i el sucre i barregem amb les varetes elèctriques, després la llet, l'oli i anem tamisant  la farina de garrofa torrada i el llevat.

Al final, posem la ratlladura d'una taronja. Ho posem en un motlle, i al forn a 180º uns 35/40 minuts.

Desemmotllem, posem sucre glaç per sobre i a menjar.

Tenia especial interes en tastar-lo, doncs la garrofa era menjar per a rucs al meu poble!!!, i me la van vendre com a xocolata. Volia saber si tindria gust a xocolata?? Vem arribar a la conclusió que tenia més gust a regalèssia...però la veritat és que el color era de xocolata del 70%!!!

Un trosset per esmorzar, mentre el mini-Pol dorm...serà lladre!!!

Menjablanc...by Pastisseria Miquel Caelles!!!

El postre típic de Reus és, sens dubte, el Menjablanc... 

La recepta que fa la meva mare:

500 gr D'ametlles dolces (4 o 5 ametlles amargues)

200 gr de sucre

50 gr de midó

Pell de llimona 

Canyella

Un pols de sal

S'agafa un morter i es van aixafant les ametlles, anant afegint una miqueta d'aigua fins que quedi una pasta fineta, és un procés laboriós i cansat!!! Després afegim un litre d'aigua, ho barregem bé i ho colem amb un drap de cotó, ho passem dues vegades i obtenim  (més o menys) 1 litre de llet d'ametlles, en reservem una mica per a desfer el midó. El posem a una cassola amb la pell de llimona, el pols de sal i la branca de canyella,  afegim el midó desfet i esperar fins que arrenca el bull.

El serveix en cassoletes de fang.

Jo no l'he fet mai, però després de la presentació que en va fer la Pastisseria Caelles, vaig fer-me amb un kit i aquest cap de setmana l'he fet seguint les instruccions:

El kit porta:

Un pot amb el preparat d'ametlles, el Menjablanc, vaja! 

Una bosseta amb la maicena

i en els primers kits una coixinera

I les instruccions, que copio:

1er. Posar la pasta del Menjablanc en un bol amb 900 gr d'aigua filtrada o mineral i remenar-ho bé.  Jo vaig fer servir aigua embotellada.

2on. Deixar-ho madura a la nevera de 6 a 12 hores. Jo, d'un dia per l'altre!!

3er. Tornar-ho a remenar i passar-ho tot per una coixinera de roba per premsar-ho bé i que surti l'orxata. Aquesta orxata ja està boníssima!

4rt. Reservar una mica d'aquesta orxata per diluir la maicena.

5è. La resta posar-la al foc a escalfar fins que arribi a 60º i aleshores adjuntar la maicena diluïda i colada. Jo, estava pendent de fer la foto pel facebook,i va arribar quasi a 65º, però en el resultat no es va notar!

6è. No deixar de remenar fins que comenci a bullir.

7è. Quan arrenqui el bull ja es pot tancar el foc i abocar a les cassoletes escollides. Jo en vaig omplir 4 com les de la foto i dos recipients de congelats per a poder transportar-los. Després no va donar temps a desmotllar-los!!!

8è. Deixar refredar a temperatura ambient i després ja es pot menjar. Un cop freds es poden guardar a a la nevera.

La Pastisseria Caelles ha aconseguit portar el gust del Menjablanc a cada casa!!! Boníssim!!!

Pop amb perles del Serrallo by Albert Mañé!!!

Crec que el més aprop que he estat de la V edició del Tarragona de Tapes 2013 ha estat avui, divendres 10 de Maig, a  la presentació que ha fet l'Albert Mañé cuiner del restaurant L'Onada del Serrallo al Mercat de Tarragona. Unes gestions a TGNA m'han permés estar al mercat a les 11 del matí. El Mini-Pol ens marca d'aprop i no podem fer segons què!!!

Després d'una setmaneta de vacances em venia de gust anar a veure aquesta demostració...el motiu les perles del Serrallo...( i així hem aprofitat per a comprar el sopar!)

No tinc el plaer de conèixer l'Albert Mañé, però m'ha semblat una persona que adora la seva feina...ens ha explicat com es prepara aquesta tapa...Pop amb perles del Serrallo...

Aquí estirant el pa de romesco amb un corró improvisat!!!

Començant pel pop, dels pops que es troben a Tarragona els roquers i els blancs, per fer la tapa van escollir el roquer, el blanc és més apropiat per a fer a la planxa (fins i tot ens ha explicat com pesquen els pops roquers!) ha d'estar bullit amb aigua amb sal almenys 25 minuts. Després es sofregirà amb oli i all i un bon raig de vi ranci, que quan s'hagi reduït afegirà una mica d'aigua...

Per el parmentier de xiitake, necessitem xiitakes frescos (m'ha semblat que deia que estaven cultivats a Juneda, doncs volíen fer la tapa amb rossinyols però no s'asseguraven que ni hagués!). En una cassola ha posat un raig d'oli i una bona quantitat d'alls tallats en làmines, després hi ha afegit els xiitakes a trossets petits. 

Quan han estat cuits els ha reservat. Amb això i el puré de patata que ja portava fet, ha fet el parmentier de xiitake passant-ho tot pel turmix (abans ho ha tastat de sal).

El pa de romesco (que també portava fet de casa) l'ha estirat allà mateix. Tenia el forn pre-escalfat i l'ha tingut uns 25 min a 180º (m'ha semblat!)

Per fer les perles de romesco picants...ha fet un romesco que ha diluït amb una mica d'aigua i ha fet les perles amb l'estri adequat i la solució adequada...molt xules...i m'he quedat amb les ganes de saber com!!!! (i no pel romesco!!!)

 I muntar la tapa:

Una delícia al paladar!!!! A veure si torneu a guanyar la forquilla d'or!!!!

Si voleu tastar-la teniu temps fins diumenge 12 de Maig a la Plaça Bisbe de Ponent s/n, al costat de l'església de St. Pere al Serrallo de TGNA (telf. 977215053)

Magdalenes d'espàrrecs de bosc...again!!!

Des del darrer cop que vaig fer les magdalenes d'espàrrecs de bosc, han passat mil coses...i també he canviat la recepta lleugerament. Aquest cop en lloc que el manat vingués a casa, el vem anar a buscar a casa del Mag. Gràcies Gilbert, mil petons! 

Per fer-les necessitem:

Espàrrecs de bosc acabats de collir

250 gr  de farina integral

100 gr d'oli d'oliva

4 ous 

200 ml de llet d'avena

1 sobre de llevat (Royal)

Pols de sal i pebre

Parmesà ratllat 

Netejar els espàrrecs, trencar-los a bocins (amb les mans) i escaldar, és a dir: posar aigua a bullir, quan arrenca el bull posar els espàrrecs i passat un minut treure'ls (han de quedar cruixents!)

En un bol gran, batem els ous. Anem afegint la farina i a mesura que necessitem líquid i posem l'oli i la llet. Al final la sal, pebre i el llevat. 

Omplim els motlles de magdalenes amb la massa. Posem per sobre el parmesà ratllat.

Tindrem el forn pre-escalfat a 200º, el baixarem a 170º i les tindrem entre 15-18 minuts.

 Calentes estaven mooolt bones!!!

(Al mercat anaven a 15€/kg, caríssims amb el poc que costen de trobar!!!)

Fals iogurt...

Moments de crisis, voler no veure llet i ser una addicta als iogurts!!! Tot és qüestió de replantejar l'alimentació, substituir la llet per begudes d'espelta, d'arròs, d'avena...i buscar altres coses per substituir el iogurt.

Quan era joveneta i volia ser vegetariana, vaig comprar-me el llibre "LA NUEVA COCINA ENERGÉTICA" de la Montse Bradford, allà va quedar, vaig pensar que era tot massa complicat i la meva mare no estava disposada a fer-me àpats especials per a mi... ja tenia prou feina...a mi em va semblar bé, i jo tampoc volia prescindir del pernil salat!!! 

Darrerament amb l'embaràs i la lactància he llegit moltes coses sobre la llet, i no precisament a favor. De llet fa molt temps que no en prenc, només en gasto pels pastissos, però en canvi els iogurts són els meus aliats...i haver-los de substituir ha estat cosa complicada fins que he trobat aquesta recepta, que precisament és de la Rosa Segarra una professora de Cuina Energètica, he tret la pols del llibre de la Montse Bradford i he incorporat les algues a la nostra alimentació, i...alguna recepta com aquest fals iogurt de la Rosa.

(com sempre versionant la recepta!!!)

1 kg de pomes Golden pelades i tallades a quarts
2 plàtans tallats a rodanxes
1 got de beguda d'espelta
1 beina de vainilla
Ratlladura d'una llimona i una mica del seu suc
un pols de sal

Posar-ho tot dins un cassó a foc mitjà i posar tots els ingredients dins, passada mitja hora parem el foc. Ho triturem amb el turmix i posem la barreja dins de pots de iogurt de vidre (reciclats!!!) els deixem refredar i a la nevera...

Substitut ideal dels iogurts...i començant a practicar per quan el Pol incorpori la fruita als seus àpats!

Jordi Solé al Mercat del Carrilet!!!

Divendres, cap al Mercat del Carrilet de Reus, allà ens esperava en Jordi Solé,  cuiner i profe de cuina, un xic molt trempat i que sempre riem molt amb ell, ens presentava un tàrtar de 2 salmons amb guacamole i arròs venere.

La recepta, pas per pas:

 L'aspecte del guacamole, verd i untuós...ens va recomanar que deixéssim un pinyol a dins per evitar l'oxidació de l'alvocat (s'acaba ennegrint, però triga més i no és llimona que poc o molt varia el gust!), i que a poder ser ho trituréssim amb algun estri que no fos d'acer inoxidable, millor alguna cosa de tefló. I el bol a poder ser millor vidre!!!

 Per la barreja dels salmons, la ceba depèn si t'agrada més o menys farem els talls més o menys petits (ratllada mai doncs deixarà anar aigua!), ell ho va lligar amb oli, jo el lligo amb rovell d'ou.
I el ganivet que fem servir que estigui ben afilat, i així ens assegurem que el salmó està tallat, no trinxat!!!

I si no ens agrada el salmó, ho podem substituir per tonyina i moixama...ha d'estar rebò!!!

 I  el gran descobriment de la tarda: l'arròs venere, un arròs car, ronda els 15€ el kg. És un arròs integral D'origen Xinès i de cocció lenta, uns 45 minuts a foc ràpid i fins a 3 hores a cocció lenta (el triple d'aigua!!!). I en boca, és cruixent i una textura suau, molt bo!!! A part del seu color negre!!!!

Muntem el plat amb un motlle quadrat, i acabem decorant amb unes llavors de sèsam negre, un raig d'oli i una mica de julivert!!! Si es pot servir una mica fred, molt millor!!!

Si ens l'haguessin donat amb una copa de cava...ja hagués estat rodó!!! Ho haurem de proposar, no??

Com sempre en aquests "eventus" vaig trovar la Tere i el Manel, i com sempre...comentant la jugada...

La setmana vinent farà un conill farcit, si hi aneu, ja m'ho explicareu!!!!

Menjablanc by Caelles...al Mercat Central de Reus

Plou, ideal per posar-me al dia en els posts pendents...allà estan acumulats...esperant que un dia m'hi posi! 

Dijous i divendres ha plogut a Reus, les passejades han estat breus, però per sort als Mercats de Reus hi havia activitats...dijous al Mercat Central i divendres al Mercat del Carrilet.

Dijous, al Mercat Central de Reus, la Pastisseria Caelles ens va presentar el kit del Menjablanc, per a poder-lo menjar tot l'any.

En Miquel Caelles i en Jordi ens han fet una presentació molt amena d'un plat típic de Reus, el Menjablanc. 

L'avantatja és que ens el vendran preparat, i serà com si te'l mengessis de pastisseria!!! Una bossa que contindrà el preparat d'ametlles, una bossa amb la maicena i una coixinera de roba, i les instruccions de com preparar-ho:

Les instruccions de com fer-ho:

Aquí el Jordi en plena preparació, ens va aconsellar que mulléssim la coixinera de roba primer així serà més senzilla la premsa de la barreja. D'aquesta premsada en traurem per un costat l'orxata que ja només faltarà posar la maicena i remenar. I per altra banda, dins la coixinera quedarà el "turtó" que si es vol es pot aprofitar per a fer unes galetes o afegir-les per fer un coc.

 El format de presentació habitual és en un cassó de terrissa, com la crema catalana, però el dijous ens va farcir unes lioneses, així la cata per tots els que estàvem allà va ser més còmode. Menjablanc n'havia tastat, però amb lionesa mai... i em va encantar!

 I van aprofitar per presentar-nos un pastís que té molt d'èxit entre els seus pastissos, el Pastís Quadrat d'Or, doncs està boníssim i és molt econòmic. Depèn del tamany pots comprar un pastís des de 10€, és com si et sortís la peça de pastís per 2,5€ per persona! Es tracta d'unes peces de pastís, semblant a la base del brac de gitano, farcits d'Strataciella i cobert de crema cremada...i que també vem tastar!!!

El Menjablanc, prometo un dia fer-lo (que encara no tinc la recepta al bloc, i, ja em perdonareu, només he fet els que venen ja preparats, aixo si, amb Almendrina, jejeje!!), aquest combinat de ametlles marcona, farina, midó, ratlladura de llimona, canyella, sucre i sal...que és tan i tan bo!!!!

Cananes amb pèsols!!!

Pèsols, producte de temporada, una planta lleguminosa (dels llegums??? si, si...!), a tot arreu se'n veuen, però no a tot arreu són bons! Sort que ja tenim bon ulls per triar-los (agafar sempre les beines menys inflades i serà motiu èxit!!!) i bons contactes per on trobar-los!!!! (gràcies Dolça!!!)

I cananes, l'alternativa al calamar i més econòmic. 

Netegem les cananes com si fos un calamar i les deixem a banda.

En una cassola fem un sofregit amb ceba, a foc baix i temps, molt temps.

Mentrestant, desgranem els pèsols. Aquest cop, els pèsols van ser de "dubtosa" procedència, i per assegurar que els pèsols sortirien bons, els vem escaldar. (no llençar l'aigua que després ens servirà per coure les cananes!)

Un cop la ceba està fosca, afegim els pèsols escaldats i les cananes netes. Les cananes deixen anar molta aigua, esperem que se la begui, i anem afegint aigua d'escaldar els pèsols fins que la canana està tova.

Tant els pèsols com les cananes es desfeien a la boca!!! 

Bon profit!!!