Carre de porc caramelitzada a la mel de cola

Un altre dels plats que varem tastar...i de veritat no té desperdici!

1 costillar de porc d'un Kg
Oli d'oliva
cap d'alls (sencer)
1 sobre de sopa de ceba
1 sobre d' 11 verdures maggi (o bé de 12 de Knor)
1 fulla de llorer
romaní
Orenga
whisky
2 llaunes de coca-cola
4 cullerades soperes de mel
1 cullerada de soja
1 cullerada de mostassa
2 cullerades de ketchup
1/2 taronja

Si no saps que fer amb tot allò que tens a la despensa de la cuina pots posar-ho en una safata d'anar al forn i possiblement si tot el que hi poses es bo...el resultat també ho serà...i per a mostra un botó:

En una safata d'anar al forn i posem el costillar a 200º, passats uns minuts el salpebrem. Al cap de deu minuts li afegim el cap d'alls, el sobre de sopa de ceba, i el sobre d'11 verdures...tal qual...obert el sobre i posat pel damunt...també hi posem la fulla de llorer, el romaní i l'orenga. El deixem 10 minuts més i li afegim un rajolí de whisky. En un bol hi barregem la cocacola, la mostassa, el ketchup i el suc de la taronja, ho afegim a les costelles i tapem la safata, mitja hora més de forn, ho destapem i mullem les costelles amb la salsa, courem durant 30-40 minuts més anant remullant amb la salsa periòdicament, i en una de les remullades li donem la volta...

I llest...creieu-me si us dic que en Jordi ens va sorpendre amb aquest plat...

Per decorar: Acordió de patata al romaní....fàcil i diferent!

Roast Rabbit amb carpaccio de poma i salsa de mostassa antiga!

Després d'haver vist Julie and Julia, he aprofitat per introduir aquesta recepta d'un dels dos cursos de cuina que he fet darrerament. Desossar un conill, una feina entretinguda que no creia que fes mai, però ara m'ho pendré com un repte... je je je...

Respecte el profe: En Jordi, és cuiner d'un restaurant de Cambrils "Lo café de la Mayte", obert de setmana Santa fins la Castanyada (més o menys)... un xicot molt divertit que ens va explicar unes quantes receptes, unes quantes històries, ens va fer riure, i ens va omplir de flaires...i bé ara...esperant amb candeletes els dossiers amb les receptes!

Roast rabbit...

Aquí veiem com va quedar l'estimat conill, ningú ho diria no?:
Necessitem un conill desossat
Pel farcit:
400gr de carn picada de porc o si ho preferiu de vedella (o meitat i meitat)
3 ous
sali, pebre i ratlladura d'una llimona
50gr de formatge ratllat
50gr de pa ratllat
50gr de panses
50gr de nous
Olives negres sense ós
200 gr de pernil salat
2 Porros

Barregem la carn picada amb els ous, formatge, sal i pebre, pa ratllat, els fruits secs i les panses.
Dessosem el conill. Posem unes tires de pernil sobre paper film, a sobre hi col.loquem el conill desossat al centre i la farça al damunt. Ho enrotllem ai ho lliguem amb un cordill, nosaltres no en teníem i no el varem lligar, va quedar perfecte:

Ho posem al forn, amb un parell de porros talladets, durant 1 hora a uns 200º (ja hi som depén del forn!) quan hagi passat mitja hora afegir un got de vi blanc i esperem 30 minuts més per treure'l del forn.

Salsa de mostassa: posem un porro a coure lentament, afegim 150ml de vi blanc, el deixem reduir, i després afegim 150ml de nata, ho coem , ho triturem i al final afegir una cullerada de mostassa antiga.

Carpaccio de poma: filetejar una poma amb la mandolina.

Presentar el plat amb uns talls del rotlle, una poma filetejada i mostassa pel damunt:



I bon profit!

Ens va faltar la foto de final de curs!!!

Tagliatelle amb Goji

He descobert les "bayas de Goji"...no hauria de fer proves culinàries en aquest moment, però la curiositat em pot...no me n'he pogut estar...i les he comprat...a l'envàs deien llavor....(i googlejant diu fruita desecada!) ja el tenen l'aspecte de pansa!



Són fruites que provenen de la Xina, de la regió de Ningxia...(al meu atlas de butxaca no surt...sort del google maps..) creixen en matolls i tenen moltes propietats...bé com deia prohibides per a mí... (estic alimentant els meus bacteris...desastre!)



De totes maneres després d'haver-les comprat, he trovat una altra botiga que les veníen a granel...ara me'n adono que vaig pel món amb els ulls tancats...

Doncs bé:

He triat uns tagliatelle d'espelta integrals amb alfàbrega, he fet un sofregit de porros i "bayas de Goji", quan el sofregit ha agafat color, he afegit els tagliatteles (cuits en 4 minuts amb molta aigua amb sal) i a menjar...

I avui he comprat un ram de flors...per fi elles també han trovat el seu racó entre les caixes que em queden per col.locar....

Precioses no?

Filet al foie...amb sorpresa!

Introduïda al 100% en la meva nova dieta, estic descobrint noves possibilitats culinaries, i quan tot allò que fa un mes formava part del meu dia a dia ara ha estat suprimit (algunes coses amb llàgrimes als ulls, i amb una sensació de desig brutal....)mmmmmm!
Però bé, de carn en menjava poca, ara n'he de menjar, doncs filet!

I amb que acompanyem el filet... amb unes patates fregides, que un dia és un dia i una mica de fregit no fa mal...doncs no aliment prohibit! Ho substitueixo per foie (no estava a la llista, i tinc els meus dubtes de si està o no prohibit, en realitat ho hauria d'estar!)

Per la sorpresa:

Unes fulles de pasta fil.lo (que em van sobrar dels canelons de ceps)
Uns quadradets de foie (depenent de quants en vulguis fer)
Posar al mig de la pasta fil.lo un quadradet de foie, i doblegar...els posarem al forn 15 minuts a uns 150º
Quan estan llestos posar una mica de mel pel damunt...
(aquí he de dir que la mel li diu amb el foie, ho sé però no pas d'ara!)


I la carn:
Vaig comprar-me tot un filet, feia segles que no netejava un filet, va quedar una peça de carn que fins i tot em va semblar preciosa...un parell de talls, i la resta al congelador!
Amb el filet vaig fer uns encenalls, i quan la carn va estar llesta (volta i volta) els vaig posar al damunt, la mateixa escalfor de la carn ja el va fondre, un toc de sal Maldon...i a menjar!

Bon profit!!

Aiiiiiiiiiii que en sortiré carnívora!!!!!!!!!!

Gazpatxo de remolatxa.....

Estimada beetroot:
No estàs a la meva llista d'aliments prohibits, però després de consumir-te crec que si...les pots comprar fresques i bullir-les, cocció lenta, i les pots compra ja bullides, però que per bullir-les posen un pols de sucre...però aquest color de veritat és saboròs...
Aquesta recepta la tenia pendent des de l'estiu, i per una cosa o una altre...mai havia trovat el moment de fer-la...personalment la remolatxa m'encanta...
La recepta, me la va explicar la Gemma i el Germinal del Mas Ardèvol....si us plau veieu el link....una parella que porten una casa rural amb un a generositat enorme ...al Priorat...tocant a Porrera....
Sens dubte...un lloc encantador... i....a l'estiu fan també les "Xerrades a la fresca".... es tracta d'un soparó i una tertulia en acabar...aquell dia d'estiu varen parlar sobre el Priorat... els assistents variats...i l'experiència...encantadora...

I el gazpatxo de remolatxa:

3 remolatxes bullides
1 cogombre
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
Sal, oli i un raig de vinagre

Tot al turmix i llest!
Depen de l'espessor que us agradi poseu més o menys aigua... i per servir qualsevol cosa al damunt: una remolatxa tallada, una mica de sal Maldon, o pebre blanc:


Boníssim.....

Experiment de pà!

De fa un temps ençà un seguit de successos s'han anat creuant per la meva vida...coses que passen i que no comprens per que passen...però ja han passat...i el seguit de despropòsits que els va ocasionar mai es sabran...de cop i volta sembla que tot ha de canviar...doncs deixem que flueixin i que passin...

Passin i vegin, doncs he estrenat cuina, encara no he fet l'estrena oficial....però el forn primer s'havia de provar...

I no només cuina, també he estrenat dieta, que molt diferent a règim....però si més no...complicat...un nou repte! Som-hi doncs, la salut és el primer.

Aquestes costums diàries que de cop i volta s'han de canviar...doncs modifiquem-les provant de fer un pà menjívol per a mí (no puc menjar ni llevats, ni sucre...per tant no puc menjar pà). Em van dir que el pà jueu el podia menjar però googlejant receptes porta llevat i no puc!

Atreviment de pà:

300 gr de farina

200 ml d'aigua

25 gr de massa mare :50gr de farina, un pols de sal, aigua

Per fer la massa mare del pà: els 50 gr de farina es barregen amb una mica d'aigua i un pols de sal....s'ha de treballar força amb les mans, fins que quedi una massa elàstica, fer una bola i deixar-la reposar...un dia, dos, tres...fins a un mes!

Bé jo m'he esperat un dia, i som-hi..... escalfem una mica l'aigua. En un bol gran posar la metiat de la farina i la meitat de la massa mare, he anat afegint l'aigua i anant trebalant amb les mans...després he afegit la resta de farina i no he deixat de treballar la massa. Quan tota la farina estava incorporada a la massa, l'he desanganxat de les meves mans, i he posat un raig d'oli a les mans, havia de donar forma a aquella massa...Tenia el forn pre-escalfat a 50º en una safata d'anar al forn he posat el pà sense llevat junt amb un got de terrissa amb aigua, i han passat 30 minuts, passats els trenta, posem el forn a 225º i 30minuts més.

Evidentment no ha pujat...però ha quedat boníssim...el pà està llest i el forn funciona, ara ja puc fer l'estrena oficial!

Risotto de ceps...

Amb els ceps caçats només m'ha calgut caçar les meves víctimes....han dit que si ràpidament...no sé si sabíen on es posaven?!? (o bé hauria de d'haver dit on em posava jo, doncs no cuinava a la meva cuina??)

Pel risotto:

1 porro

300gr de ceps

350 gr d'arròs del tipus arborio
1 got de vi blanc

200 gr de formatge parmesà

1 litre d'aigua calenta

Sal i pebre al gust

Netejar el porro i el tallem, tindrem una paella al forn amb oli d'oliva, quan l'oli estigui calent afegim el porro i el dorem, després tirem l'arròs i el sofregim un parell de minuts. En aquest punt hi posem la copa de vi blan i deixem que s'evapori i sense deicar de remenar. Quan s'ha evaporat, sal-pebren i comencem a tirar aigua calenta sense parar de remenar, fins que hagin passat 15 minuts, llavors hi afegim 100 gr de formatge parmesà, i uns quant ceps que haurem fregit i resevat pel darrer moment, deixarem passar 2-3 minuts i ja està, tapem la paella uns minuts i a taula. Posem una mica de parmesà per damunt:

...bé aquest ceps, malgrat que estaven una mica secs eren frescos...i bons, molt bons!

I encara tinc un àpat pendent al restaurant del mestre que em va ensenyar a fer un risotto a mi i ...a uns quants blocaires més, és el mestre Nicola Martino del PIAZZE D'ITALIA... ell és l'expert, sens dubte....

Canelons de Ceps

Us sona allò de...l'ordre dels factors no altera el producte.....bé diré que el resultat és el mateix...però es queden uns quants posts pel camí...

Sabia que al congelador de la meva àvia hi han ceps....i vaig anar a fer-li el dinar... amb els seus 91 anys va estar a la cuina amb mi mirant què feia...

400 grs de ceps

1/2 litre de llet

75 gr de mantega

100gr de farina

1 porro

Sal i pebre

Pel caneló:

Pasta fil.lo

Formatge ratllat

I per decorar el plat divers d'enciam

En una paella i posem una mica d'oli, i afegim el porro tallat petit, mentres tallem els ceps... aquest, al ser congelats ja estaven trossejats, els vaig tallar en daus, com per una truita de patates. Un cop talltas a la paella, un pols de sal i anar remenant de tant en tant.

Quan estigui rossos , afegir la mantega, esperem que es fongui i tamitzem la farina, un parell de voltes i anirem posant la llet, que ja tindrem calenta, de mica en mica. S'anira fent la beixamel que farcirà el caneló!

En una paella a banda esmicolarem uns quants ceps i els fregirem, en el darrer moment a la bexamel, un toc de pebre i ja podem fer el caneló.

Agafar un full de pasta fil.lo, doblegar per la meitat i de cada full jo n'he fet dos canelons, me n'han sortit 8, posem al forn uns 15 minuts, no hi he posat gratinador (no tenia ganes de barallar-me amb un forn de gas!!!) però el resultat ha estat aquest:

Bon profit!

I dels factors i productes:

Aquesta recepta ha estat versionada d'un farcit de galets....del curs de cuina que estic fent (post pendent!)

I mentre dinàvem el meu tiet es va afegir a menjar un caneló...i xerrant, xerrant....vem acabar a la muntanya!!

I amb els ceps que he caçat...n'he fet risotto!

Ceps

Jo he anat a caçar bolets, una vegada o ninguna...el problema que tinc és que ells em veuen a mí però jo no els vec...s'amaguen?

Vaig assegurar-me d'un radar expert, el meu tiet, i vem anar a passejar pel terme...dissabte tarda...anem a caçar bolets? ...a fet molt de vent no sé si en trovarem...però anem a fer un "rastreig" de la zona...

I sorpresa la meva de veure'ls i fotografiar-los...aquí els dolents.... però preciosos:



I, va costar però es van deixar agafar:

La veritat és que l'olor del cep és característica...i el sota bosc d'alzines...deix entre veure uns boletus com aquest:

Aquest ceps s'hauríen d'haver agafat una setmana abans..però ens esperàven....

Xul.los no?

Sort de l'expert!!! Gràcies tiet!

Fesols de Santa Pau...cuits!

...passar per Santa Pau sembla que porta associat el comprar i si es pot, tastar els seus fesols... dit i fet, comprar i des d'aquí intentar cuinar-los...com sempre n'he fet la meva....

Vaig comprar mig quilo de fesols sempre et donen un escrit amb una recomenació de com coure'ls.... i com no, preguntar ...em van dir coses diferents....i no parlem dels temps...(bé gasten el mateix temps que la meva àvia: ja ho veuràs, t´ho demana la cassola, una estona llarga...)

Bé la qüestió és que han sortit molt bons, i en lloc de cullera...forquilla i gavinet!

He fet cas a la dependenta que me'ls va vendre, només els he rentat bé, amb força aigua...i així m'he estalviat el temps del remull ( un parell d'hores o bé tota una nit!).
Posar una cassola amb aigua abundant a escalfar, quan comenci a bullir tirar la sal i els fèsols, i deixar coure...a foc mig....(aquí també sorgíen discrepàncies entre el grau d'escalfor del foc i la duresa de l'aigua...com que cadascú coneix la duresa de l'aigua que disposa....triareu el punt just de cocció...)
Jo els vaig tenir una hora i mitja al foc, passada la primera hora he afegit aigua calenta, i això si l'olla tapada...un cop cuits, deixar reposar mitja hora amb l'aigua que s'han cuit.
I en aquest punt, un cop escorreguts i un raig d'oli ja es poden menjar.

Però si passem per una paella un porro tallat, amb poc oli i a foc lent quan comenci a agafar color li afegim bacon tallat petit...haurem reservat part de l'aigua de coure els fesols, i ara posem els fesols a la paella, que donguin uns quants tombs....
En un got d'aigua estovem dues fulles de gelatina, i en una mica d'aigua de la cocció que havíem reservat, desfem la gelatina i l'afegim a la paella.
Fins que s'absorveixi. Posar dins els motlles i a menjar:

Un pols de pebre acavat de moldre per damunt i:

Amb unes torradetes integrals:

I aquí tenim els fesols de Santa Pau, boníssims!
(el més complicat desmotllar-los!)

(ara ja són més fesols.......!)