divendres, 21 d’agost de 2015

Pastís de Mató Cadí!!!!


Corre, corre que el mató caduca!!!!

De la trobada blocaire del 30 de Maig a la Cerdanya, un lot de productes Cadí va venir cap a casa!!!

La veritat és que aquesta recepta fa dies que està feta!!! Però les coses urgents passen sempre per davant!

És una recepta de les que jo dic ximple!! Però de les "resultones"

Es tracta d'un pastís fred, ràpid i bo. 

El que necessitem són bons productes!

1 pot de Mató de la casa Cadí 

50 gr. de sucre glaç

4 fulles de Gelatina

una mica de llet

Per a la base:

200 gr. de Galetes de Dinosaures(jejeje el quèf a tenir un petit a casa)

75 gr. de mantega Cadí

Per a decorar:

Coses d'aquelles que tens per casa, que compres per Internet i que després descobreixes que hi són a una botiga de cuina de Reus, no us passa això????... Pasta Concentrada de Mango o de Taronja amarga. D'Home Chef

Primer preparem la base, triturem les ggaletesi les barregem amb la mantega a temperatura ambient. (aquest cop vaig badar amb la mantega, doncs les galetes ja en teníen massa...si no us agrada la mantega redueix la quantitat.

Posem les fulles de gelatina amb aiga freda, que s'estovin i després les desfem en una cassola i una mica de llet.

Afegim la sucre glaç al mató, i al darrer moment la gelatina.

Fem dosis individulas. Posem dins al motlle la galeta i la mantega, a sobre el mató i ho deixem a la nevera mínim 4 hores. Desmotllem i posem una cullerada de concentrat de mango (com la foto) i escampem. (la de taronja amarga ...va volar!!!)

És fàcil o no? 

Doncs és boníssim. Un postre estiuenc!!! 




dimarts, 18 d’agost de 2015

Gelat d'Oli d'Oliva Verge Extra, De Finca Oleum Flumen

Desconec l'ús de la geladera, perquè no en tinc, però no per això he de deixar de fer gelats... i la veritat és que surt. Cal paciència i que no faci molta calor!!!

Fa temps va caure a les meves mans un llibre sobre els gelats, intentant mirar l'edició del mateix va ser inútil, era de quan la meva àvia era jove, estem parlant de fa 90 anys... el llibre té les fulles grogues i fa aquella olor de ranci, sense fotografies i de dubtós resultat... édiu Biblioteca Ama de Casa: Los helados de G.Bernard De Ferrer... m'imagino l'època..., dones sotmeses a les seves tasques familiars. Per moments imagino aquella copa cava de les d'abans de base gran... que feien aquelles torres de cava espectaculars i que era imbevible el seu contingut (per cert, cava Semisec..jejeje)

De la lectura del mateix no n'he tret massa cosa. I per fer aquest gelat per moments vaig estar a punt de comprar un altre estri innecessari, que també me'l ppodrien haver deixat, però no el vaig demanar... la geladera!!!

La recepta és un repte personal, com podem fer d'un bon oli el producte principal d'un bon plat... la culpa té un nom, i un producte. 

Un nom: En Martí Teres. Crec que no cal dir massa cosa més si no el coneixeu (us convido a què ho feu) podeu mirar per aquí.

Un producte: Oli d'Oliva Extra Verge de Finca del Mas Mariet, Oleum Flumen

Mai hauria pensat de fer un gelat d'oli, i la veritat és que va ser per fer una prova. Per afegir una textura de gelat damunt d'una amanida... tot arribarà! Primer ho havia de tastar!

Podria haver fet servir llet fresca, crema fresca, ous ... Però vaig seguir fidel a la llet IDEAL el pot de 400 grs

Agafem les bosses per a fer glaçons, en surten 2 bosses, i depèn de les mides en podem fer servir una o dues. Jo les vaig fer servir en dies diferents, per tant mesures per a 200 grs.

Els glaçons, que els posem a la trituradora (jo ho faig al thermomix, però a una picadora de carn també serveix) Junt amb 50 gr. de sucre glaç, i 50 ml d'oli d'oliva verge de Finca d'Oleum Flumen. Ho triturem de 5 segons en 5 segons, 2 o 3 vegades, un cop fet posem en un bol i al congelador. al cap d'un quart d'hora ja el podem servir...

No estic massa orgullosa de la foto.

Servim en un got ample, amb sal fumada pel damunt (que no és veu!!!)

El resultat...subtil!!!








diumenge, 16 d’agost de 2015

Pastís de xocolata....

Qui no ha fet mai dieta? Jo si n'he fet, i moltes!!! Arribant a la conclusió que és molt avorrit fer dieta si t'agrada menjar. La que més em va costar va ser una per motius de salut, no podia menjar farines ni sucres... i només veia pa, pizzes, plats de macarrons i dònuts per tot arreu... i no podia menjar-los... molt dur!

Si llavors hagués vist aquest pastís, hauria estat la persona més feliç de la capa de la terra!!!
Ideal per a xoco-addictes com jo!!


Necessitem

250 gr. de xocolata 70%

6 ous 

Un polsim de sal

150 gr. de xocolata 70% més per a la guarnició 




Escalfem el forn a 250°

Separem els rovells de les clares. 

Desfem la xocolata al bany maria, quan està desfeta traiem del foc i afegim els rovells ràpidament i sense parar de remenar. I ho deixem damunt la cassola amb l'aigua calenta, que es mantingui calent.

Posem les clares i el polsim de sal dins del got del robot i ho batem fins a deixar-les a punt de neu.

Amb una espàtula les afegim a la xocolata, de mica en mica. 

Emmotllem, baixem el forn a 200° i cap a dins 8 minuts. 

Deixem que es refredi i a la nevera 12 hores.

Desfem la xocolata i cobrim...


Aquesta recepta està treta del llibre "La dieta Montignac" de Michael Montignac

dijous, 6 d’agost de 2015

Gaspatxo...Oleum Flumen i Paula Coll

... Gaspatxo... 

Aquesta recepta com a tal no està al blog! Sorprenent, doncs és una sopa freda que m'encanta! I sorprenent que el fes ahir i, avui ja estigui publicat!!! Encara no m'ho crec!


Podria dir que la culpa és dels tomàquets, doncs són acabats de collir... i eren preciosos... de l'hort del meu tiet. Gràcies  Di!!!

I si, part és culpa d'ells però l'altre culpable és en Martí Teres, el seu Oli de Finca i el seu vinagre de la Paula Coll (Oleum Flumen!!)... i d'un pa amb tomàquet que està "in process" ... (jijiji)


Coses senzilles per a fer un gaspatxo. Mil varietats i mil gustos. Amants i detractors. Però aquesta recepta a partir d'ara, la meva! 



Gaspomarta a l'atac!!! (jijiji) El nom ... Me l'han posat!!! :)

100 gr. de cogombre pelat

100 gr. de pebrot vermell (sense llavors)

1 ceba tendra petita

500 gr. de tomàquets

Pols de sal

50 ml Oli de Finca Oleum Flumen, excel.lent!!

20 ml Vinagre de xerès Paula Coll, brutal!!

Si voleu que el gaspatxo us quedi de color carabassa, ho poseu tot dins el turmix i tritureu a màxima potència.

Si voleu que us quedi de color vermell, com jo, posar tots els ingredients menys l'oli i el vinagre i triturar a màxima potència. Quan ja està, afegir l'oli i el vinagre. I tritureu un parell de cops.

Passem per un colador (si no és que ens hem entretingut a pelar o escaldar els tomàquets i treure les llavors!!)

Si voleu,  s'hi pot afegir una mica d'aigua.

Refredem a la nevera. I un cop fred ja es pot beure!

dissabte, 1 d’agost de 2015

Berenem amb VALIRA!!!

23 de juliol 2015

Aquest post li dec a en VALIRA! De fa temps! Però després de la darrera ganxetes Tour 2015 al març d'enguany... Vaig dir ara !

Abans de començar m'agradaria explicar un parell de coses. Algú ha pogut veure que d'ençà que va acabar el mes de març no havia publicat res... Motius mils ... Però projectes personals, laborals i d'altres que ara no venen al cas, van fer-me replantejar l'existència d'aquest blog...

Aquest blog va començar l'any 2007 per una casualitat, és a dir fa 8 anys... com han canviat les coses des de llavors, i com m'agrada que hagin canviat... Per moments aquest blog tenia les hores comptades... i, com en altres moments de crisis, reviscola. Reviscola amb els mateixos principis que va començar, el meu blog... on explico el que jo faig i per què vull fer-ho.

Qui em coneix, sap, que men'han passat unes quantes... i molts no saben tot el que veritablement ha suposat per a mi... però amb tot el viscut, encara em sorprenc (santa innocència) de la gent que m'estima.

Gent de sempre, com el mag que m'ha deixat l'indret on hem fet les fotos, i gent nova com la fotògrafa que ha fet el reportatge que avui ens ocupa!!! (de 400 fotos, feina rai per seleccionar-les...)

Podria esplaiar-me en què m'ha portat fins aquí... però avui, no ho faré!

Agrair als de sempre, el meu mag preferit, el Gilbert, el propietari de la TORRE d'EN VALENT, que em va cedir l'indret per a fer les fotografies d'aquest post. Un indret màgic com ell, una casa rural a 3 km de l'Aleixar, el poble de la meva estimada àvia i de la meva estimada mare, un poble que m'ha vist créixer i que ara veu créixer al meu fill... Un indret que enamora i que a mi em té el cor robat. Ell ho sap i convido a tothom a gaudir-ho.

Agrair als nous, la Glòria, la meva Glòria petita, la meva professora de mitja i el meu ídol fotogràfic... jo quan sigui gran vull ser com ella!!! Tan diferents i tan iguals!!! Va fer 400 instantànies, en cosa de tres hores, i em va fer veure que sóc vella però em sento bella... Encantada d'haver format part de les fotografies i orgullosa del meu fill i del meu home. Avui sense retocs les publico.


Agrair a Valira per als seus regals, jo n'he rebut diversos, i mai han estat directament publicats. I'm sorry nois!! Avui, les carmanyoles NOMAD que jo en tinc varies i que van de fabula!! I el davantal de la darrera trobada, us ho devia!!

Les carmanyoles Nomad d'en Valira, formen part del meu dia a dia, bé 4 dies a la setmana porten el meu dinar, i molts dels dies és per fer-li una foto. Avui fruita per a berenar, perquè el meu fill és un addicte a la fruita!

Una cosa fàcil i senzilla... i amb aquesta calor... Fruita doncs!

Començaré per una foto del mig, una història que ens van explicar a la fàbrica Valira el primer cop que hi vam anar, sobre la resistència de les carmanyoles NOMAD... aquí es demostra!!!





Preparem el berenar...
 Cirera???

   


Mengem...
                                                   

Juguem...


Davantal!!!


Moments dolços...


On anàvem?


A la piscina del Gilbert!!!


Fruita...

Què vols?
 Mamuixa!!

Glòria, faltaves tu!!!



Albert, Pol, Gilbert i jo!!! La Glòria feia la foto!!

Gràcies a tots!!! petons

dijous, 30 de juliol de 2015

Tartaleta de llimona...Amb Cadí

El 30 de Maig la Montse ens va convidar a passar el dia a la Cerdanya, va ser un cap de setmana d'escapada, fent nit a Puigcerdà... Va ser una trobada de blocaires i ens ho vam passar rebé! 

Diverses propostes van sortir d'aquell dia, i aquí va la primera:

La casa Cadí ens va regalar un lot de productes i amb la mantega havíem de fer un pastís per a celebrar els seus 100 anys!! 

Jo vaig fer aquestes tartaletes de llimona, no era un pastís, però si portava mantega!



Necessitem:

Per fer les tartaletes:

100 gr de mantega
70 gr de sucre glaç
1 ou
20 gr d'ametlla mòlta
170 gr de farina
Essència de vainilla

Crema de llimona:

75gr de sucre
1 ou
10 cl de suc de llimona i la ratlladura
15 gr de mantega

Merenga de llima:

3 clares d'ou
75 gr de sucre glaç
la ratlladura d'una llima


Primer prepararem la pasta de les tartaletes. En el bol del robot, hi posarem la mantega pomada, l'essència de vainilla i el sucre, i connectem la màquina, després hi afegirem l'ou, la sal, l'ametlla i la farina tamisada.
Quan es desengancha de les parets del bol, ho tapem amb paper film i ho deixem a la nevera 1 hora reposant.
Passat el temps, partim la bola en 4 de més petites. Les treballem sobre el marbre amb un corró i una mica de farina, ha de quedar una base fina per col·locar dins del motlle. 
(del que em va sobrar, vaig fer unes galetes...)
I s'enforna. 25 minuts a 170º
Esperar que es refredin.

Per la crema de llimona, posem els ous sencers, el suc de la llimona, les ratlladures i la mantega dins d'un casso, i al foc, sense parar de remenar fins que el termòmetre estigui a 70º.

Omplirem les tartaletes amb la crema de llimona, i les deixem reposar. (quan es refredin les posem dins la nevera)







Fem la merenga de llimona. Traiem les ratlladures de la llima. Posem a muntar les clares a punt de neu, a una velocitat ràpida, anem tirant sucre, com a mínim 5 minuts, i en el darrer moment i sense deixar de batre, afegim les ratlladures de la llima. Posem dins una mànega i fem boles al damunt de les tartaletes. Un toc de forn en el moment de servir i unes ratlladures de llima per decorar.






Per molts anys Cadí !!